Qui som

La Capseta de Música la fa una persona, amb l'ajuda d'uns quants assistents d'intel·ligència artificial. Cada assistent té un ofici i unes regles escrites que ha de complir. Les IA proposen i fan; les decisions, el criteri i el vistiplau final són sempre d'una persona.

El Projecte Capseta

«La Capseta no interpreta música; explica records»

Va néixer d'un net, una capseta de música i un record: el petit joier de ma mare, amb forma de piano de cua, d'on sortia una ballarina amb El Trencanous com a música de fons. Quan el meu net tenia uns dos anys, li vaig regalar una capseta de les de manivela. No tocava El Trencanous, sinó Sol, solet. El problema és que encara no la sabia fer anar. Tampoc no podia: les seves manetes eren massa petites i encara no tenia prou traça. I, com els Blues Brothers, vaig veure la llum: la capseta podia ser digital i anar dins d'un mòbil. Una app que sonés com una capseta de música i que l'entretingués.

La primera capseta va ser el projecte final d'un postgrau de desenvolupament d'apps per a mòbils, que vaig fer a la UPC. Funcionava amb Android i era de franc. Va aconseguir 400 descàrregues en pocs mesos. Ara hem desenvolupat aquesta idea per a l'iPhone (i l'iPad), i l'hem adaptat segons trams d'edat (nadons, infants o nens), amb les seves cançons i les seves imatges.

Les capsetes no són jocs. No hi ha puntuacions, ni rècords, ni reptes. Són entreteniments musicals per a nens petits: només el gust d'escoltar música tradicional catalana, de domini públic, mentre una imatge es mou a poc a poc. Com a molt, fer clic damunt de la imatge. Sense dades, sense anuncis i sense compres. No volem que res distregui el nen mentre escolta les cançons i observa les animacions.

Tots els recursos (imatges, cançons i animacions) són nostres: els hem fet nosaltres, això sí, amb l'ajuda d'uns quants assistents d'IA. No hi ha cap element «industrialitzat» o «comercial». Moltes apps infantils repeteixen un grup de cançons més aviat reduït. Tothom vol vendre a tot arreu, i creuen que, agafant una dotzena de temes «internacionals», ja poden fer via. Pensen: «És per a nens, no cal que ens hi esforcem, fem-ho genèric». Aquest no és el nostre punt de vista. Les nostres cançons són d'aquí i han estat preparades per a cada franja d'edat, amb la màxima cura.

Qui sóc

«La vida és software»

Sóc en Lluís Suñol, enginyer de sistemes per la Facultat d'Informàtica de Barcelona (UPC). El software ha estat sempre la meva vida, la meva passió. M'agrada fer software gairebé tant com jugar a beisbol. Però, per culpa de l'edat i de la salut, que no acompanya, he deixat de jugar a beisbol. En canvi, encara puc fer software, sobretot ara que tinc l'ajuda d'uns companys fabulosos: els meus assistents d'IA.

Amb uns companys vam fundar una empresa de software financer, de valoració de carteres i patrimonis d'institucions d'inversió col·lectiva. La meva part era el càlcul: el que permetia a aquestes institucions passar la supervisió del Banc d'Espanya i de la CNMV, sobretot en derivats, els instruments més difícils de gestionar i els que el supervisor vigila més de prop. La meva àrea ha estat sempre el càlcul i la interpretació de textos normatius: lleis, notificacions i circulars del regulador que obligaven els nostres clients a modificar la seva operativa. Ras i curt: ens obligaven a nosaltres a modificar el nostre software.

Però la vida no sempre ens porta per camins planers; de vegades et fot per un penya-segat: fa uns anys em van diagnosticar fibromiàlgia i vaig haver de deixar de treballar. Punt. Continuo al consell d'administració de l'empresa, que va força bé, però lluny de les tasques de producció. I no és el mateix. Necessito «picar codi» i, com que sense fer res no m'hi puc estar, vaig tornar a la universitat per continuar estudiant. La Capseta em permet «treballar» en el que més m'agrada: software, música i nens petits.

I el que en diu Claude, que hi treballa cada dia: «Vol les coses senzilles i ben posades. Si un nom no diu el que és, el canvia; si una resposta és llarga, la talla. Té tota l'app al cap, treballa per capes —anar de pressa és anar més a poc a poc— i demana que li portin la contrària, però quan té raó no la deixa anar. Abans de parlar de tècnica, pensa en el nen que plora i en la mare que l'aguanta al metro. Els dies de pluja arranja cançons de bressol.»

Claude, l'enginyer

Claude, d'Anthropic, fa d'enginyer de software, la feina que en Lluís ha fet tota la vida. Va començar recollint els requeriments, i a partir d'aquí ha fet tot el disseny: les peces de cada app, com es parlen entre elles i què passa quan alguna cosa falla. «La capseta no peta» és la seva regla: si un recurs falla, en posa un de reserva i la música continua.

Ara escriu el codi de les apps i comprova cada imatge, animació i cançó abans que entri en una capseta.

ChatGPT, l'arranjador

ChatGPT, d'OpenAI, fa d'arranjador musical treballant amb el format MusicXML. Parteix d'una cançó coneguda i en fa versions per a cada edat: més lenta i senzilla per als nadons, i més viva i amb més variacions per als més grans. La melodia es reconeix sempre; el que canvia és com evoluciona, i com acaba. I mirem de repetir la tornada tantes vegades com sigui possible.

Treballa amb el Segell Musical, i cada versió s'escolta abans d'aprovar-la: el que compta és com sona, no com queda escrit.

ChatGPT, el dibuixant

ChatGPT fa també de dibuixant. Les imatges són molt importants, i en Lluís no sap dibuixar, i encara menys en digital. Sap el que vol i ho explica amb detall, però és incapaç de dibuixar-ho.

Totes les imatges són seves. Treballa per encàrrec d'en Lluís: proposa dues o tres idees per resoldre cada encàrrec, en recomana una i no dibuixa res fins que en Lluís diu «endavant». Totes les imatges porten una capseta de música amb la seva maneta, i estan pensades per a la mirada d'un nen petit: una figura principal, clara; tot són somriures, res que faci por. Pocs o molts personatges, pocs o molts detalls: tot això depèn del públic al qual va destinada.

Cada imatge, abans de lliurar-la, la comprova punt per punt amb el Segell Visual.

ChatGPT, l'animador

I d'animador: decideix com es mou cada imatge. Les animacions són el que dona vida a La Capseta. Música, imatges i animacions són el cor de les nostres apps, i van plegades.

Ho explica amb comparacions de la vida («es gronxa com un bressol») i, quan en Lluís tria, ho escriu en un format que l'app entén. El moviment és sempre lent i previsible, tornant al punt de partida i sense superar mai els límits de cada edat.

Les animacions no depenen de cap imatge: qualsevol moviment serveix per a qualsevol capseta.

Perplexity, el preparador

Perplexity va ajudar a preparar els perfils de tots els assistents: l'ofici de cadascun, què pot fer i què no, com ha de treballar amb en Lluís i com ha de comprovar la seva feina. Són les regles que fan que tots treballin de la mateixa manera. És una mena d'auditor extern: proposa els límits de cada assistent.

Les nostres regles

Totes les capsetes es fan amb dues regles que tots els assistents han de complir: el Segell Musical (com sonen) i el Segell Visual (com es veuen, com es mouen).